El passat 21 de gener es va publicar al BOE, i va entrar en vigor, el Reial Decret-Llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl.

Aquest regula un sistema alternatiu a la via judicial, de caràcter voluntari per al consumidor, que facilita arribar a un acord amb el banc de forma àgil i senzilla, i permet així que els consumidor puguin satisfer les seves pretensions sense haver d’anar als tribunals.

1. Àmbit d’aplicació

Les mesures s’aplicaran als contractes de préstec o crèdits garantits per mitjà d’hipoteca immobiliària que incloguin una clàusula sòl sempre i quan el prestatari sigui un consumidor. Cal dir que el fet d’haver cancel·lat la hipoteca prèviament no és un impediment per a reclamar la devolució dels pagaments fets arrel d’una clàusula sòl.

A més a més, tots aquells que haguessin iniciat un procediment judicial podran suspendre’l de comú acord i sotmetre’s a aquest procediment.

No obstant, queda per veure si aquells que ja havien arribat a un acord amb el banc sobre les clàusules del seu contracte o crèdit poden també sotmetre’s aquest procediment.

Per clàusula sòl s’entén qualsevol estipulació inclosa dins un contracte de préstec o crèdit garantit amb una hipoteca immobiliària a tipus variable, o pel tram variable d’un altre tipus de préstec, que limiti a la baixa la variabilitat del tipus d’interès del contracte.

2. Inici i durada del procediment

La reclamació extrajudicial s’inicia a instància del consumidor, que és qui ha d’anar a la seva oficina bancària per a reclamar la devolució dels pagaments indeguts.

El termini per a que l’entitat i el consumidor arribin a un acord és de 3 mesos a contar des de la presentació de la reclamació.

3. Obligacions dels bancs

Els bancs tenen el deure d’informar sobre aquest sistema extrajudicial, havent d’incloure la informació a la web i fent-la visible en les seves oficines. A més, disposen d’un mes per a constituir un departament o servei especialitzat per a tal fi.

Així mateix, els bancs estan obligats a contestar totes les sol·licituds i, si les deneguen, han de justificar el perquè.

4. Formes de compensació

Si el banc accepta la reclamació, ha de realitzar una oferta en metàl·lic al cient, indicant per escrit el càlcul de la quantitat a retornar, amb els corresponents interessos.

La xifra l’estableix el banc i, si el client accepta, ha de cobrar en un període de 3 mesos.

No obstant, el banc també pot oferir un altre tipus de compensacions, com són l’amortització parcial de la hipoteca o el pagament mitjançant la contractació d’altres productes financers.

En qualsevol cas, el consumidor sempre té 15 dies per a valorar l’oferta realitzada pel banc.

Com s’ha dit, aquest procediment és del tot voluntari i alternatiu, per la qual cosa si el consumidor no està d’acord amb l’oferta- o ni tan sols vol iniciar aquesta via de reclamació – sempre podrà recórrer a la via judicial.

5. Efectes fiscals i conseqüències en les costes judicials

El procediment de reclamació extrajudicial tindrà caràcter gratuït.

En quant a la formalització de l’escriptura pública i la inscripció registral que pugui derivar-se d’un acord generarà únicament els aranzels notarials corresponents a un document sense quantitat i els registrals per a una inscripció mínim; en altres paraules: generarà el mínim cost possible.

Respecte de les costes judicials, el Reial Decret-llei estableix que, si el consumidor decideix anar als tribunals després d’haver rebut l’oferta del banc- i aquest s’aplana parcialment i consigna la quantitat que havia ofert- i la sentència estableix una compensació igual a l’ofertada pel banc, no hi haurà condemna en costes sinó que cada part haurà de pagar les seves.

Per tant, només si la sentencia estableix una compensació superior a la que havia ofert el banc, podrà el jutjat condemnar a l’entitat al pagament de les costes.

Per últim, els diners que rebin els afectats, ja sigui gràcies a l’acord o per sentència, no s’integraran en el còmput de la base imposable del IRPF.

noticia RDL esquema