El Jutjat de Primera Instància 1 de Gavà ha dictat Sentència, declarant nuls diversos contractes de participacions preferents subscrits per un matrimoni gran i la seva filla per vici en el consentiment.

A la Sentència, s’estima la demanda, es declara la nul·litat dels contractes i annexos, amb restitució recíproca de prestacions entre les parts i es condemna a la demandada a reintegrar als actors 309.329.87 €, més els interessos legals, des-de la data d’interposició de la demanda.

El Tribunal considera que existeix una clara actuació dolosa de Bankia en la comercialització d’un producte arriscat i objectivament especulatiu a
unes persones de perfil conservador i sense coneixements financers, únicament perquè el producte computa com a recursos propis de l’Entitat.

D’aquesta interessantíssima Sentència, destaquem, de forma resumida, els següents arguments:

La participació preferent és una classe de valor negociable que ha estat profusament emesa per les entitats de crèdit en els últims anys com a part de la seva estratègia dirigida al sanejament dels seus balanços davant la severa crisi financera que els afecta.

Els clients creien que contractaven dipòsits, a un termini fix de 5 anys, que podia ser rescatat en qualsevol moment sense penalització, quan en realitat estaven subscrivint unes preferents que els convertia en partícips dels riscos i deutes de l’entitat bancària.

Així mateix va quedar acreditat que, encara que el matrimoni va signar el test de conveniència (la filla no) ho van signar com un mer formulari i no van contestar a cap pregunta, ja que el test, va sortir emplenat de la impressora, així ho va reconèixer el gestor, en dir que tenia instruccions de “col·locar” les participacions als clients “era un tema prioritari com en altres campanyes i productes”. No sabia quins estudis tenien els actors, no pensava que passés el que ha passat, era un dipòsit perpetu sense venciment, no els va informar que la garantia era el banc i que podien perdre, ho va vendre com un producte segur fins i tot ho va recomanar als seus familiars;  li constava que va donar informació, però no recordava com, es desconeixia que no anava a haver-hi mercat secundari, en el test es marcava per l’experiència i coneixement dels clients i ells signaven, no recordava, que de les quatre preguntes del test, només una fes referència a preferents, les caselles sortien marcades de l’ordinador. Les característiques eren que era un dipòsit perpetu sense venciment. No sabia que era capital de l’empresa. No recordava si els va dir als actors que si  Bankia no tenia beneficis, ells també perdrien. No sap si els actors van llegir el tríptic.
La Sentència conclou que:
En aquest cas hem de concloure que el consentiment dels demandants per a la compra de participacions preferents, va ser prestat per error, primer perquè les seves circumstàncies personals els allunyen del perfil inversor que adquireix aquest tipus de productes complexos, es tracta de persones jubilades i la seva filla que només està de suport, que no podien disposar de forma immediata dels seus estalvis, atès que es trobaven dipositats en un termini fix i les participacions preferents els oferien aquesta possibilitat, es tracta doncs d’un estalviador ordinari, com a dipositant de diners en situació jurídic-financera de risc mínim i no, un inversor de risc al màxim nivell, fins i tot en posició de major risc que la pròpia dels accionistes o, si escau, quota-partícips, de l’entitat de crèdit emissora, no resulta difícil establir el caràcter de perfil minorista i no inversor, de l’actor en el moment de la subscripció inicial dels contractes objecte de l’enjudiciament i, per tant, el caràcter inadequat dels mateixos en atenció al seu perfil.

Tota aquesta falta d’informació porta a la conseqüència que els actors prestessin el seu consentiment en l’adquisició del producte, concorrent error invalidant.