En el cas de les Administracions Locals, una de les reclamacions més freqüents per responsabilitat patrimonial està basada en els danys soferts pels ciutadans davant el mal estat de les voreres i el viari municipal en general, així com del dany sofert dins d’instal·lacions o espais de titularitat municipal, del manteniment de la qual i bon estat ha de respondre l’Ajuntament.

A tenor de l’exposat, el reconeixement de la responsabilitat patrimonial de l’Administració podrà prosperar, sempre que la seva reclamació reuneixi els requisits necessaris a aquest efecte, que es resumeixen seguidament:

  1. I) Que l’administrat hagi sofert una lesió o dany efectiu en els seus béns o drets, avaluable econòmicament i individualment.
  2. II) Que el dany sigui avaluable econòmicament.

III)                  Que el dany sigui individual en una persona o grup de persones.

  1. IV) Que no es pugui al·legar una causa de “força major”.
  2. V) Que sigui conseqüència del funcionament normal o anormal de l’Administració en la prestació dels seus serveis.
  3. VI) Que existeixi una relació de causalitat directa, immediata, exclusiva i degudament acreditada. (Aquest requisit és el més controvertit ja que en alguns casos és difícil provar la relació causal entre l’activitat administrativa i el dany o lesió ocasionat, sent l’administrat en tot cas el que ha de suportar la càrrega de la prova).

VII)                Que la reclamació s’efectuï dins del termini de prescripció d’un any des del succés causant.

La reclamació en via administrativa haurà d’interposar-se davant l’Ajuntament del lloc en el qual es produeixi el dany, mitjançant un escrit en el qual s’especifiquin les lesions produïdes, la relació de causalitat entre aquestes i el funcionament del servei públic i l’avaluació econòmica dels danys si és possible. En aquests casos hauran d’aportar-se elements de prova que permetin demostrar el mal estat del paviment el dia de l’accident mitjançant fotografies, atestat de la policia i testimonis, així com documents que provin el dany conseqüència del mal estat del paviment o voreres, mitjançant el corresponent part mèdic. La resolució que es dicti posa fi a la via administrativa (que en cas de ser desfavorable als interessos de l’administrat pot ser recorreguda potestativament en reposició, o directament en via judicial, davant la jurisdicció contenciós-administratiu). Si no recau resolució expressa, s’entendrà desestimada per silenci administratiu i la sol·licitud d’indemnització ha d’entendre’s desestimada, amb la possibilitat, ja indicada, de recórrer en reposició o directament en seu judicial.